Visualizing empires decline from Pedro M Cruz on Vimeo.
Mostrando entradas con la etiqueta 1. Les causes de la IGM. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1. Les causes de la IGM. Mostrar todas las entradas
4.1.07
1.1. Guerra entre França i Alemanya
Tant Alsàcia (des del XVI) com Lorena havien estat franceses (des del XVII). Alsàcia, de parla alemanya i religió protestant va optar per continuar essent francesa després de 1789. 1870-71: Guerra franco-prussiana provocada per Bismarck. Els dos territoris passen a ser alemanys. S´intenta germanitzar la població, fet que provocarà que al final de la primera guerra mundial vulguin tornar a França. Avui Estrasburg, capital d´Alsàcia i seu del Parlament europeu és un símbol de l´amistat franco-alemanya.
Font mapa:
http://www.schoolshistory.org.uk/alsacelorraine.htm
1.2. Alemanya ocupa posicions
Fins el s. XVIII, la política europea es basava en la teoria de l´equilibri. A partir de l´unificació alemanya aquesta política es va veure alterada per la Realpolitik de Bismarck i després la Weltpolitik de Guillem II:
1879. Doble aliança (AL/ AUSH)
1881. Lliga Tres Emperadors (AL/ AUSH/ RU)
El 1903 es romprà la Lliga dels Tres Emperadors degut a la manca de visió política del nou canceller alemany Caprivi (nomenat per Guillem II) que no valora la importància de mantenir una Rússia neutral. A la ruptura també hi ajuden les pressions de Sèrbia sobre Rússia. Des d´aquest moment els problemes balcànics esdevindran europeus.
1882. Triple Aliança (AL/ AH/ IT)
Alemanya i Àustria-Hongria estaven aliades perquè tenien interessos comuns als balcans .
Itàlia s´hi va unir per evitar que Àustria-Hongria ajudés el Papa en la qüestió romana. I assegurava els seus interessos al nord d´Africa que xocaven contra els francesos.
Font mapa: Villares R, Bahamonde A, Història del món contemporani, ed. Santillana
2. La rapinya d´Âfrica
Les rivalitats imperials a Àfrica
Alemanya, que arriba tard al repartiment, rivalitzarà amb França i el Regne Unit, principals potències colonials, per tal de crear el seu propi imperi. Guillem II pretén trencar l´aliança francoanglesa però en realitat no va fer més que enfortir-la:
- Tànger, 1905. L´emperador alemany, enfadat perquè Espanya i França s´havien repartit el protectorat marroquí, es va presentar a Tànger i va pronunciar un discurs a favor del sultà marroquí i de la independència del regne. El 1906 es va haver de convocar la Conferència d´Algesires per solucionar la crisi, de la qual França va sortir reforçada (i parcialment Espanya) sobre Marroc. L´actitud alemanya precipitarà la formació de la Triple Entesa (FR/ Rus/ RU)
- Agadir, 1911. El cuirassat alemany Panther va entrar al port d´Agadir com a prova de força contra la intromissió francesa a l´interior del Marroc i per exigir compensacions territorials o concessions mineres. Després de llargues negociacions, la crisi es va saldar amb la cessió a Alemanya d´una part del Congo francès i el reconeixement de nou del protectorat espanyol i francès sobre el Marroc. Aquesta crisi va provocar el rearmament militar de les dues aliances. La guerra semblava inevitable.
Font mapa. Per veure el mapa més gran:
http://iris.cnice.mec.es/kairos/temas/img/mapa_oriente6.gif
3. La descomposició de l´imperi otomà i aïllament balcànic
Les posicions- Alemanya (ja des de Bismarck) tenia com a estratègia la penetració en els Balcans i l´imperi otomà a través del suport a l´Imperi austrohongarès.
- Rússia, de llengua eslava i religió ortodoxa, necessitava controlar els Balcans per tenir una sortida al Mediterrani per l´estret dels Dardanels.
- Àustria-Hongria es disputava amb Rússia el control polític i econòmic dels Balcans.
- Sèrbia tenia l´ambició de constituir una Gran Sèrbia que reunís en un sol Estat tots els serbis, dels quals més de 7 milions vivien en l´Imperi autrohongarès (incloent-hi Bòsnia).
1878. El Congrés de Berlín encarrega a Àustria-Hongria l´administració de Bòsnia i Hercegovina.
1908. Expansionisme austrohongarès. Com a resposta a la ruptura russa de la Lliga dels Tres Emperadors, Àustria-Hongria annexiona Bòsnia-Hercegovina -teòricament turca- sense consultar Rússia. Malgrat les protestes de Rússia i de Sèrbia, l´annexió es va consumar gràcies al suport d´Alemanya.
1912. Primera guerra balcànica
Una Lliga formada per Sèrbia, Bulgària i Grècia (de religió cristiana ortodoxa) amb el suport de Rússia, derrota els turcs. Bulgària aconsegueix l´accés a l´Egeu. Turquia perd quasi tots els territoris europeus.
1913. Segona guerra balcànica
Bulgària es considera perjudicada en el repartiment de la primera guerra balcànica. Reinicia imprudentment la guerra contra Sèrbia. Grècia donarà suport als serbis. Resultat: derrota de Bulgària, engrandiment de Sèrbia, creació de l´Estat de contenció d´Albània i recuperació de territoris per part dels turcs. Els austrohongaresos s´alarmen de l´expansionaisme serbi. Augmenta la tensió AustriaHongria/Sèrbia. L´expansionisme serbi, amb el suport dels russos i d´occident (França i Regne Unit) és una amenaça directa per Àustria-Hongria. Els blocs s´han enfortit arran de les guerres balcàniques i marroquines.
4.1. La formació de blocs enfrontats
La Triple Aliança
Alemanya i Àustria-Hongria estaven aliades perquè tenien interessos comuns als balcans (veure apartat 3)
Itàlia s´hi va unir per evitar que Àustria-Hongria ajudés el Papa en la qüestió romana. I assegurava els seus interessos al nord d´Africa que xocaven contra els francesos.
La Triple Entesa
- 1891. Aliança franco-russa mitjançant acords d´ajuda d´un imperi a un altre en cas de ser atacats per membres de la Triple Aliança. Servia per trencar l´aïllament de França.
Rússia s´hi va adherir pel seu enfrontament amb Alemanya als balcans i per la presència francesa a les finances russes.
- 1904. Entesa Cordial. Adhesió de Gran Bretanya. França respectaria els interessos britànics a Egipte i els britànics donarien suport diplomàtic a França al Marroc.
- 1907. Triple Entesa. El Regne Unit volia frenar l´expansionisme alemany. La superioritat industrial britànica està amenaçada pel creixement econòmic alemany i el seu domini dels mars per l´augment de la flota alemanya. La indústria britànica cada vegada perdia més mercats en benefici d´Alemanya. Es trenca el tradicional aïllament britànic. Ademés necessitava unir-se a França per disminuir la rivalitat colonial i tenia por de l´aparició de nous imperis: Japó i Estats Units.
Font mapa: Villares R, Bahamonde A, Història del món contemporani, ed. Santillana.
4.2. El rearmament militar
La cursa armamentista i la seva legitimació propagandística (de la premsa, la literatura i els dirigents) van afavorir la guerra. Els exèrcits de terra i mar es van duplicar (excepte a Gran Bretanya).Alemanya va triplicar les despeses destinades a la construcció de la flota naval. Volia ser una potència mundial.
Es va implantar el servei militar obligatori. Els avanços industrials del s. XIX es van aplicar a l´àmbit militar : metralladores, cuirassats, tancs, submarins, gasos asfixiants, aviació i canons. Les grans firmes industrials europees tenien en les comandes militars el seu principal client.
Font gràfic: Villares R, Bahamonde A, Història del món contemporani, ed. Santillana.
5. Ruptura de la cohesió ètica.
La inhumanitat de la Gran Guerra
Allò que diferencia la Gran Guerra de les anteriors és la seva brutalitat donada per la intenció dels dos blocs de lluitar fins al final sense importar el preu humà. Per què? Perquè la IGM perseguia objectius il·limitats. S´havien unit la política i l´economia. Les fronteres de la Standard Oil, el Deutsche Bank o la De Beers Diamond Corporation eren a tot el món. Era o tot o res. Guanyar o perdre.
Fins el segle XIX les guerres eren aristocràtiques. Estaven en mans de professionals i suposaven l´acceptació d´unes normes, entre les quals hi havia la d´anunciar l´inici, respectar la població civil i fer acords de pau al final. Ex: Les guerres napolèoniques a les novel·les de Jane Austen. A partir de 1914 la guerra es democratitza. Es mobilitzen els sentiments nacionals de la massa.
França va mobilitzar el 17% de la població masculina (A la IIGM el 20%). Açò només és possible en una economia industrialitzada. Es massifica la guerra. Primer es va reclutar la població rural però després els obrers de les fàbriques. Suposarà una mancança de mà d´obra que obligarà a mobilitzar les dones per primera vegada.
Si Napoleó va fer 1.500 dispars a la batalla del Jena, França produïa 12.000 projectils diaris. Es revolucionaran els processos d´enginyeria mecànica de les fàbriques i els processos d´organització i gestió. 30 Milions de combatents directes. 238 milions d´habitants (l´Entesa) contra 120 milions (Imperis Centrals). Hi participen 35 estats de tots els continents.
L´atac als civils forma part de l´estratègia militar. Ve facilitat per la tecnologia que invisibilitza les víctimes. No són persones sinó simples objectius. No és el mateix llançar bombes des de l´aire o atacar submarins que lluitar cos a cos.
Sobre la marxa del conflicte es va crear una indústria d´armament. l´Estat haurà d´assolir el control dels recursos civils i també dels bèl·lics, tot participant per primera vegada en les empreses de fabricació d´armaments. Els interessos dels governants i els fabricants d´armes aniran units. Es creen grans complexes industrials-militars.
Va ser necessari inventar noves paraules com apàtrida o genocidi. Durant la IGM Turquia va matar 1,5 milions d´armenis, (el primer intent modern d´eliminar tot un poble). Més tard els alemanys mataran 5 milions de jueus. 2 Milions de russos van quedar sense llar. El període 1914-1922 va generar uns 4,5 milions de refugiats.
La IIGM desencadenarà una catàstrofe humana (15 milions de refugiats només a la India).
Conseqüències:
- IGM: 10 milions de morts
- IIGM: 54 milions de morts
- No ens escandalitza la brutalitat. A principis del s.XX la tortura s´havia eliminat oficialment a tota Europa occidental però des de 1945 ens hi hem tornat a acostumar. Hem après a viure en un món on la matança, la tortura i l´exili massiu ja no sorprenen a ningú.
- La IGM no va resoldre res. L´expectativa de crear un món més pacífic baix la Societat de Nacions no es va complir. El passat era irrecuperable i el present era amarg.
- La guerra total va fer progressar el desenvolupament tecnològic (aeronàutica, ordinadors, energia nuclear...) però no va impulsar el creixement econòmic. Es van perdre una gran quantitat de recursos productius. El sector agrari i la indústria estaven en ruïnes al final de la IIGM. Només Estats Units en va sortir beneficiat, principal provisor dels aliats. Va ser una guerra sense sentit.
Font: Font: Hobsbawm, E: Historia del siglo XX, ed. Crítica, Barcelona, 2003
Allò que diferencia la Gran Guerra de les anteriors és la seva brutalitat donada per la intenció dels dos blocs de lluitar fins al final sense importar el preu humà. Per què? Perquè la IGM perseguia objectius il·limitats. S´havien unit la política i l´economia. Les fronteres de la Standard Oil, el Deutsche Bank o la De Beers Diamond Corporation eren a tot el món. Era o tot o res. Guanyar o perdre.
Fins el segle XIX les guerres eren aristocràtiques. Estaven en mans de professionals i suposaven l´acceptació d´unes normes, entre les quals hi havia la d´anunciar l´inici, respectar la població civil i fer acords de pau al final. Ex: Les guerres napolèoniques a les novel·les de Jane Austen. A partir de 1914 la guerra es democratitza. Es mobilitzen els sentiments nacionals de la massa.
França va mobilitzar el 17% de la població masculina (A la IIGM el 20%). Açò només és possible en una economia industrialitzada. Es massifica la guerra. Primer es va reclutar la població rural però després els obrers de les fàbriques. Suposarà una mancança de mà d´obra que obligarà a mobilitzar les dones per primera vegada.
Si Napoleó va fer 1.500 dispars a la batalla del Jena, França produïa 12.000 projectils diaris. Es revolucionaran els processos d´enginyeria mecànica de les fàbriques i els processos d´organització i gestió. 30 Milions de combatents directes. 238 milions d´habitants (l´Entesa) contra 120 milions (Imperis Centrals). Hi participen 35 estats de tots els continents.
L´atac als civils forma part de l´estratègia militar. Ve facilitat per la tecnologia que invisibilitza les víctimes. No són persones sinó simples objectius. No és el mateix llançar bombes des de l´aire o atacar submarins que lluitar cos a cos.
Sobre la marxa del conflicte es va crear una indústria d´armament. l´Estat haurà d´assolir el control dels recursos civils i també dels bèl·lics, tot participant per primera vegada en les empreses de fabricació d´armaments. Els interessos dels governants i els fabricants d´armes aniran units. Es creen grans complexes industrials-militars.
Va ser necessari inventar noves paraules com apàtrida o genocidi. Durant la IGM Turquia va matar 1,5 milions d´armenis, (el primer intent modern d´eliminar tot un poble). Més tard els alemanys mataran 5 milions de jueus. 2 Milions de russos van quedar sense llar. El període 1914-1922 va generar uns 4,5 milions de refugiats.
La IIGM desencadenarà una catàstrofe humana (15 milions de refugiats només a la India).
Conseqüències:
- IGM: 10 milions de morts
- IIGM: 54 milions de morts
- No ens escandalitza la brutalitat. A principis del s.XX la tortura s´havia eliminat oficialment a tota Europa occidental però des de 1945 ens hi hem tornat a acostumar. Hem après a viure en un món on la matança, la tortura i l´exili massiu ja no sorprenen a ningú.
- La IGM no va resoldre res. L´expectativa de crear un món més pacífic baix la Societat de Nacions no es va complir. El passat era irrecuperable i el present era amarg.
- La guerra total va fer progressar el desenvolupament tecnològic (aeronàutica, ordinadors, energia nuclear...) però no va impulsar el creixement econòmic. Es van perdre una gran quantitat de recursos productius. El sector agrari i la indústria estaven en ruïnes al final de la IIGM. Només Estats Units en va sortir beneficiat, principal provisor dels aliats. Va ser una guerra sense sentit.
Font: Font: Hobsbawm, E: Historia del siglo XX, ed. Crítica, Barcelona, 2003
Capitals d´Europa
El contingut procedimental a avaluar serà:
L´examen es farà amb dos jocs, però hi trobareu altres nivells més senzills per anar practicant:
- Saber situar al mapa els països i les capitals europees a través de dos jocs interactius. Els trobareu a:
L´examen es farà amb dos jocs, però hi trobareu altres nivells més senzills per anar practicant:
- Level 6. Expert Plus. Situar els països al lloc on els hi correspon
- Level 3. Expert. Relacionar les capitals amb el seu país
L´era dels imperis 1914
Abans de la Revolució Industrial el PIB (Producte Interior Brut) dels països del nord era inferior al dels països del sud1 . PIB països del sud 1750
120 mil milions US$
PIB països del nord 1750
35 mil milions US$
PIB països del sud 1987
2.687 mil milions US$
PIB països del nord 1987
12.370 mil milions US$
1 Mans Unides, Fem un Sol Món, manual d´Educació pel Desenvolupament.
3.1.07
Filmografia IGM
Activitats per fer entorn a les pel·lícules:
B. Elaborar una notícia sobre un o varis dels motins produïts a l´exèrcit francès l´any 1917. Recordeu que és obligatori citar les fonts (adreces web o llibres).
Amb les següents pel·lícules l´activitat consistirà en montar un trailer on s´hi han de combinar: escenes, mapes de l´època i textes. Podeu emprar el programa Windows Movie Maker. Els mapes els trobareu al següent enllaç: http://www.xtec.cat/recursos/socials/mapes/index.htm
- Senderos de gloria, 1957, Kubrik Stanley. Teniu dues opcions:
B. Elaborar una notícia sobre un o varis dels motins produïts a l´exèrcit francès l´any 1917. Recordeu que és obligatori citar les fonts (adreces web o llibres).
Amb les següents pel·lícules l´activitat consistirà en montar un trailer on s´hi han de combinar: escenes, mapes de l´època i textes. Podeu emprar el programa Windows Movie Maker. Els mapes els trobareu al següent enllaç: http://www.xtec.cat/recursos/socials/mapes/index.htm
- Sin novedad en el frente 1930 Milestone Lewis
- Lawrence de Arabia 1962 Lean David
- Gallipoli 1981 Weir Peter
- La gran ilusión 1937, FR Renoir Jean
- Capitán Conan 1997, FR Tavernier Bertrand
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
