La guerra d´Afganistan
El 1978 Afganistan, un país rural i feudal, pateix un cop d´estat comunista.
Els líders religiosos islamistes del país organitzen una guerrilla de MUJAHIDINS que s´oposa al règim comunista i a mesures com l´alfabetització de les dones.
El 1979, l´URSS intervé militarment a l´Afganistan, un país amb un elevat interès geoestratègic perquè a les repúbliques de l´Asia Central (Turkmenistán, Uzbekistán, Kazajstán, Tayikistán y Birguizistán) s´hi troben les majors reserves de gas i petroli de la zona però no tenen sortida a la mar. El país que controli Afganistan podrà construir un gaseoducte i un oleoducte que permetria arribar a la mar i transportar aquests recursos. Controlar la zona del Mar Caspi suposa tenir un contrapès front el Golf Pèrsic.
EUA entra en la guerra donant ajuda militar i entrenament als islamistes amb l´objectiu d´enderrocar els soviètics. Qui controli l´oleoducte i el gasoducte tindrà el poder. Si guanya Rússia es construïrà cap al nord. Si guanyen els americans, es construïrà cap a Turquia.
L´ocupació soviètica (100.000 soldats) domina les ciutats, mentre que la guerrilla islàmica, liderada per Osama Bin Laden, té el control dels pobles i les zones rurals. Un terç de la població afganesa fuig del país i es refugia a països veïns (1,5 milions a Iran, i 3 milions a Pakistan).
Quan Gorbachov assoleix el poder a l´URSS engega la perestroika (= obertura). Una de les mesures serà la retirada de les tropes soviètiques d´Afganistan el 1989.
El 1992 els islamistes assalten Kabul, la capital. S´inicia un període de lluites internes que acabarà amb la victòria islamista.
El 1996 els extremistes islamistes talibans prenen el poder a Afganistan.
El 2004 Hamid Karzai, amb el suport de les potències occidentals, és elegit president després d´una convocatòria electoral.
De llavors ençà, Afganistan continua en guerra. Al nord està controlat pels senyors de la guerra. Al centre i al sud hi ha una lluita entre els talibans i les forces internacionals, entre les que s´hi troben soldats espanyols. Desgraciadament, la guerra està lligada al tràfic d´opi, matèria prima de l´heroïna. Avui, Afganistan produeix el 90% de l´opi mundial.
L´ocupació soviètica (100.000 soldats) domina les ciutats, mentre que la guerrilla islàmica, liderada per Osama Bin Laden, té el control dels pobles i les zones rurals. Un terç de la població afganesa fuig del país i es refugia a països veïns (1,5 milions a Iran, i 3 milions a Pakistan).
Quan Gorbachov assoleix el poder a l´URSS engega la perestroika (= obertura). Una de les mesures serà la retirada de les tropes soviètiques d´Afganistan el 1989.
El 1992 els islamistes assalten Kabul, la capital. S´inicia un període de lluites internes que acabarà amb la victòria islamista.
El 1996 els extremistes islamistes talibans prenen el poder a Afganistan.
El 2004 Hamid Karzai, amb el suport de les potències occidentals, és elegit president després d´una convocatòria electoral.
De llavors ençà, Afganistan continua en guerra. Al nord està controlat pels senyors de la guerra. Al centre i al sud hi ha una lluita entre els talibans i les forces internacionals, entre les que s´hi troben soldats espanyols. Desgraciadament, la guerra està lligada al tràfic d´opi, matèria prima de l´heroïna. Avui, Afganistan produeix el 90% de l´opi mundial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario