5. Ruptura de la cohesió ètica.

La inhumanitat de la Gran Guerra

Allò que diferencia la Gran Guerra de les anteriors és la seva brutalitat donada per la intenció dels dos blocs de lluitar fins al final sense importar el preu humà. Per què? Perquè la IGM perseguia objectius il·limitats. S´havien unit la política i l´economia. Les fronteres de la Standard Oil, el Deutsche Bank o la De Beers Diamond Corporation eren a tot el món. Era o tot o res. Guanyar o perdre.

Fins el segle XIX les guerres eren aristocràtiques. Estaven en mans de professionals i suposaven l´acceptació d´unes normes, entre les quals hi havia la d´anunciar l´inici, respectar la població civil i fer acords de pau al final. Ex: Les guerres napolèoniques a les novel·les de Jane Austen. A partir de 1914 la guerra es democratitza. Es mobilitzen els sentiments nacionals de la massa.

França va mobilitzar el 17% de la població masculina (A la IIGM el 20%). Açò només és possible en una economia industrialitzada. Es massifica la guerra. Primer es va reclutar la població rural però després els obrers de les fàbriques. Suposarà una mancança de mà d´obra que obligarà a mobilitzar les dones per primera vegada.

Si Napoleó va fer 1.500 dispars a la batalla del Jena, França produïa 12.000 projectils diaris. Es revolucionaran els processos d´enginyeria mecànica de les fàbriques i els processos d´organització i gestió. 30 Milions de combatents directes. 238 milions d´habitants (l´Entesa) contra 120 milions (Imperis Centrals). Hi participen 35 estats de tots els continents.

L´atac als civils forma part de l´estratègia militar. Ve facilitat per la tecnologia que invisibilitza les víctimes. No són persones sinó simples objectius. No és el mateix llançar bombes des de l´aire o atacar submarins que lluitar cos a cos.

Sobre la marxa del conflicte es va crear una indústria d´armament. l´Estat haurà d´assolir el control dels recursos civils i també dels bèl·lics, tot participant per primera vegada en les empreses de fabricació d´armaments. Els interessos dels governants i els fabricants d´armes aniran units. Es creen grans complexes industrials-militars.

Va ser necessari inventar noves paraules com apàtrida o genocidi. Durant la IGM Turquia va matar 1,5 milions d´armenis, (el primer intent modern d´eliminar tot un poble). Més tard els alemanys mataran 5 milions de jueus. 2 Milions de russos van quedar sense llar. El període 1914-1922 va generar uns 4,5 milions de refugiats.

La IIGM desencadenarà una catàstrofe humana (15 milions de refugiats només a la India).


Conseqüències:

- IGM: 10 milions de morts
- IIGM: 54 milions de morts
- No ens escandalitza la brutalitat. A principis del s.XX la tortura s´havia eliminat oficialment a tota Europa occidental però des de 1945 ens hi hem tornat a acostumar. Hem après a viure en un món on la matança, la tortura i l´exili massiu ja no sorprenen a ningú.
- La IGM no va resoldre res. L´expectativa de crear un món més pacífic baix la Societat de Nacions no es va complir. El passat era irrecuperable i el present era amarg.
- La guerra total va fer progressar el desenvolupament tecnològic (aeronàutica, ordinadors, energia nuclear...) però no va impulsar el creixement econòmic. Es van perdre una gran quantitat de recursos productius. El sector agrari i la indústria estaven en ruïnes al final de la IIGM. Només Estats Units en va sortir beneficiat, principal provisor dels aliats. Va ser una guerra sense sentit.

Font: Font: Hobsbawm, E: Historia del siglo XX, ed. Crítica, Barcelona, 2003