3. La descomposició de l´imperi otomà i aïllament balcànic

Les posicions

• Alemanya (ja des de Bismarck) tenia com a estratègia la penetració en els Balcans i l´imperi otomà a través del suport a l´Imperi austrohongarès.

• Rússia, de llengua eslava i religió ortodoxa, necessitava controlar els Balcans per tenir una sortida al Mediterrani per l´estret dels Dardanels.

• Àustria-Hongria es disputava amb Rússia el control polític i econòmic dels Balcans.

• Sèrbia tenia l´ambició de constituir una Gran Sèrbia que reunís en un sol Estat tots els serbis, dels quals més de 7 milions vivien en l´Imperi autrohongarès (incloent-hi Bòsnia).

1878. El Congrés de Berlín encarrega a Àustria-Hongria l´administració de Bòsnia i Hercegovina.

1908. Expansionisme austrohongarès. Com a resposta a la ruptura russa de la Lliga dels Tres Emperadors, Àustria-Hongria annexiona Bòsnia-Hercegovina -teòricament turca- sense consultar Rússia. Malgrat les protestes de Rússia i de Sèrbia, l´annexió es va consumar gràcies al suport d´Alemanya.

1912. Primera guerra balcànica
Una Lliga formada per Sèrbia, Bulgària i Grècia (de religió cristiana ortodoxa) amb el suport de Rússia, derrota els turcs. Bulgària aconsegueix l´accés a l´Egeu. Turquia perd quasi tots els territoris europeus.

1913. Segona guerra balcànica
Bulgària es considera perjudicada en el repartiment de la primera guerra balcànica. Reinicia imprudentment la guerra contra Sèrbia. Grècia donarà suport als serbis. Resultat: derrota de Bulgària, engrandiment de Sèrbia, creació de l´Estat de contenció d´Albània i recuperació de territoris per part dels turcs. Els austrohongaresos s´alarmen de l´expansionaisme serbi. Augmenta la tensió AustriaHongria/Sèrbia. L´expansionisme serbi, amb el suport dels russos i d´occident (França i Regne Unit) és una amenaça directa per Àustria-Hongria. Els blocs s´han enfortit arran de les guerres balcàniques i marroquines.